III

Altafort: clau de pas de l'enigma

Altafort. El casal de Bertran de Born. Pres, perdut, recuperat i tornat a perdre pel nostre trobador. “Poictiers i Briva, la invicta Rochachoart, separades com els palpis dels dits d’una delicada mà, i tu en aquella vella muntanya del seu palmell.” hem vist que en diu Ezra Pound a Near Perigord.

El segle XVII, el mal gust del marquès Jacques-François d’Hautefort transfigurà la seva fesomia en una “joia de l’arquitectura clàssico-renaixentista”, com pregonen els catàlegs turístics. Però el maquillatge no amagà completament el seu vell aire amenaçador, les fortes torres i els merlets, llur aspecte de fortalesa feudal. Així, en temps de la Revolució, la milícia d’una comuna veïna decidí acabar amb aquell atàvic símbol de poder. Però no se’n sortiren, perquè inopinadament els habitants de la vila d’Altafort fongueren bronzes i coures per a fabricar armes i defensar el castell dels seus agressors.

És aquest el castell que cap a 1909 visità Pound en el seu viatge per Occitània i que possiblement li revelà aspectes amagats de la intriga borniana.

Ja al segle XX, la Baronessa de Bastard adquirí la propietat. Dedicà la seva notable fortuna a restaurar el castell i a tractar de retornar-li la seva antiga magnificència. La intenció era d’obrir-lo al públic. Quan tot estigué enllestit, una nit de 1968, el castell s’incendià i cremà durant hores. Les bastides es mantingueren en peu, però l’interior quedà arrasat.
L’espectre de Bertran de Born semblava admirar aquell espectacle.
La malastrugança tornava a planar pels topants d’Altafort.