Benvolgut batlle,

No entraré en debats sobre la seva legitimitat o no. Certament molts càrrecs públics s'elegeixen amb un nivell de coneixement democràtic per part dels electors tan pobra que jo no hi veig cap diferència. Li desitjo sort i espero que ens sorprengui.

Com a primera queixa, tot i que potser vostè no va tenir res a veure amb algunes decisions, li demanaria que en un futur reconsideri la política lingüística de l'Ajuntament.

És un tema dramàtic? Segurament no. És un tema important? Molt, perquè un dels primers elements de convivència, si no el primer, és la llengua. És BCN bilingüe? Espero que m'admeti que no. No ho és perquè quotidianament he de canviar de llengua amb desenes i desenes de persones perquè si no no m'entendrien. M'agradaria que el seu partit se n'adonés d'una vegada que protegir els castellanoparlants no els ajuda de cap manera. No els hi fan cap favor: com la família de la meva mare no va fer cap favor al meu pare immigrant en no demanar-li que aprengués el català. Està molt bé la permissivitat modern de no obligar a res a la gent, però només una ridícula minoria dels nens aprendrien matemàtiques de manera espontània. D'aquí uns docents anys, aquells que no tinguin uns bons coneixements de matemàtiques seran gent de baix nivell cultural.

Les estadístiques estatals (referèndum post-Estatut) confirmen un cop més que el 85% dels ignorants a Catalunya ( paraula correcta i no ofensiva espero, amb la que em refereixo a aquells que només tenen estudis de primària) tenen el castellà com a llengua única. Aquesta gent mereix en principi el respecte més absolut: ara bé, respecta aquesta gent als catalanoparlants? Jo crec que no, perquè els únics bilingües de veritat són aquells que tenen el català com a llengua materna. Hi ha excepcions meravelloses entre les que compto alguns dels meus amics més preuats: però son un bon exemple d'esperit individual i allunyat del entorn en el que van créixer, no d'una magnífica política d'educació.

Passo la meitat del temps a Brussel·les, ciutat també sacsejada per onades d'immigració recent. Fa cent anys era una ciutat més o menys bilingüe, després de que la burgesia comencés a menysprear el neerlandès, que era la llengua antiga de la ciutat.

Van arribar els immigrants, sobretot de l'Àfrica i clar, s´havia d'escollir entre una de les dues llengües: com ja parlaven francès de les colònies, perquè esforçar-se?

Resultat: avui a BRX els cartells municipals són en perfecte bilingüe, però la ciutat s´ha tornat monolingüe i amb un problema espantós d'atur ( 25%, i 40% entre els joves). 65% de la gent no enten ni una paraula de flamenc: el 99,7% dels aturats tampoc. A Flandes sobren llocs de treball poc qualificats, però per fer de cambrer a Flandes els hi agrada que els parlin la seva llengua ( potser són feixistes per això), i llavors els francófons no hi poden treballar. A la meva empresa a Leuven hi ha treballadors francòfons: és el servei de neteja que de tant en tant, al vespre quan tothom ha marxat, em demana que tradueixi notes que els hi han deixat perquè no les entenen. ( Hi ha altres solucions, la que em sembla que BCN ha escollit: que tothom s'adapti a aquells que tenen un nivell cultural més baix: una aposta de futur arriscada)

Aquells que neixen amb llengua materna minoritària acaben sempre parlant moltes més llengües i assolint un nivell cultural estadísticament molt més elevat que els que es senten orgullosos de parlar una gran llengua potent i conqueridora. Ajudi els més desfavorits: faci-ls entendre que el castellà no és la llengua de futur a Europa, que s´han d'esforçar més per aprendre català, que s´ha de respectar els altres i no és pot ser tan prepotent ( encara que siguis pobre i sense feina) per pensar-te que tots els altres han d'aprendre la teva super-llengua. I aquells nouarribats que han d'escollir, avisi-ls que parlar només castellà implica no respectar una part important de la població.

No és més socialista donar tota la raó als menys educats: s'els ha d'ajudar, i ajudar moltes vegades a la vida no és donar la raó. Espero que faci teràpia i demani a tothom que per viure a BCN s´ha de parlar català. Per justícia històrica i per demostrar que les humiliacions no triomfen en aquest món.

P.S: i crec que si et conviden a fer el pregó d'una festa major, és signe de persona cultivada esforçar-se per fer-ho en la llengua pròpia de l'indret. La cultura de veritat és aquella que respecta ( respectar, no TOLERAR) totes les altres, i s'esforça per abraçar-les, excepte aquelles que encara tenen entre els seus objectius ofegar totes les seves cultures veïnes.